Baby-Led Weaning o comienzo de la alimentación complementaria sin triturar

El mes de septiembre lo he dedicado a los más pequeños, los bebes. Como introducir la alimentación después de los seis meses y como pasar de triturados a comidas enteras. Pero no quiero cerrar este capítulo sin hablar del “Baby-Led Weaning” o el enfoque de darle los alimentos con una textura original, blandita desde el inicio de la alimentación completaría.

El Baby-Led Weaning es un método de alimentación complementaria que consiste en que los bebés ingirieran los alimentos enteros, en lugar de triturados, con el tamaño y forma adecuados para que sea el propio bebé el que lo coja con sus manos y se lo lleve a la boca en función de su apetito. Es decir, dar la verduras y carne o pescado hervida y ofrecérsela para que sea capaz de cogerlo con sus manos. Así pasa a ser un miembro más de la familia que comerá la misma comida que el resto, con adaptaciones en textura si fuera necesario, mientras se continua con la lactancia materna a demanda.

Este método se puede empezar cuando el bebé muestra señales de desarrollo motor necesarias, que suele ser sobre los seis meses. Se sienta -con apoyo- sin caerse hacia los lados, mantiene la cabeza erguida y coordina ojos, manos y boca para mirar el alimento, cogerlo y llevárselo a la boca. También debe haber perdido el reflejo de extrusión, en el cual empuja hacia afuera con la lengua cualquier cosa que se meta en la boca, de manera instintiva.

Con este método se estimula el desarrollo psicomotor favoreciendo la presión manual, la realización de la pinza (unión del pulgar con el índice) - a los seis meses el bebé cogerá los objetos abriendo y cerrando la mano entera, presión palmar-, la mejora la masticación porque desde los 6-7 ha empezado a trabajarla.

También se acepta comer más alimentos porque desde el principio de la alimentación complementaria se les ofrece más variedad de alimentos. Algunos estudios muestran que la incorporación de los alimentos sólidos enteros los 6 y 9 meses se ha asociado a una dieta más variada a los 15 meses y a los 7 años, en comparación a si se hace cuando el bebe tiene más de 10 meses. Se vive la alimentación de una manera más relajada, al bebe no se le obliga a comer, aprende explorando e imitando los otros comensales, lo que facilita que se animen a probar alimentos nuevos que ven comer a sus familiares. Ya desde pequeños prueban distintos sabores y texturas.

No todo será perfecto, como en cualquier alimentación hay que tener ciertas nociones básicas: formas de preparación y listado de alimentos que no se deben dar para evitar riesgo de atragantamiento y medidas de seguridad básicas. Se deben evitar las verduras crudas, manzana cruda, patatas de bolsa, frutos secos (que no es recomendable hasta los 4 años), alimentos redondeados como guisantes, tomate cherry, uva, maíz…. Y en general cualquier alimento que no sean capaz de aplastar con la lengua y el paladar. La leche no aporta hierro, por lo que con la alimentación complementaria deberemos cubrir sus necesidades. También deberemos tener nociones de nutrición para que coma todos los días de estos grupos de alimentos: verduras, frutas, alimentos ricos en grasa, en hierro y en almidón.

A los primerizos que utilicen esta técnica les suele preocupar si sus hijos están comiendo suficiente. Al igual que cuando toma pecho, que no podemos calcular cuánto come, aquí deberemos dejar al niño que coma cuanto quiera: el bebé nace sabiendo cuándo y cuánto tiene que comer. Al principio explorará, y poco a poco se acostumbrará a los sabores y texturas y comerán más. El primer mes podemos darle una toma de leche antes de comer para que no llegue con mucha hambre y se frustre si no es tan rápido para llevarse la comida a la boca. Nuestra responsabilidad es ofrecerle variedad y alimentos saludables varias veces al día.

Esta alimentación no es apta para todos los casos. No podrán alimentarse de este modo niños con trastornos neuromusculares, retrasos en el desarrollo, lesiones cerebrales y otras condiciones médicas que involucren el proceso de tragar. Tampoco para niños que no cumplan las señales motoras de desarrollo propios de los 6 meses, como los prematuros o bebes con ciertas enfermedades crónicas.

Tenéis que observar a vuestro hijo, como interacciona con la comida, sin prisa, respetando su madurez y necesidades, afrontando la hora de comer como algo divertido y relajado.

Si queréis saber más de este método de alimentación, y os planteáis usarlo con vuestros hijos os recomiendo el libro “Aprender a comer solo” de Lidia Folgar.

---

El mes de setembre l'he dedicat als més menuts, els nadons. Com introduir l'alimentació després dels sis mesos i com passar de triturats a menjars senceres. Però no vull tancar aquest capítol sense parlar del "Baby-Led weaning" o l'enfocament de donar-li els aliments amb una textura original, blaneta, des de l'inici de l'alimentació completaria.

El Baby-Led weaning és un mètode d'alimentació complementària que consisteix en que els nadons s'ingerisen els aliments sencers, en lloc de triturats, amb el tamany i la forma adequats perquè sigue el propi nadó el que les agafe amb les mans i ho porte a la boca en funció de la seua fam. És a dir, donar la verdures i carn o peix bullida i oferir-la perquè sigue capaç de agafar-lo amb les mans. Així passa a ser un membre més de la família que menjarà el mateix menjar que la resta, amb adaptacions en textura si fóra necessari, mentre es continua amb la lactància materna a demanda.

Aquest mètode es pot començar quan el nadó mostra senyals de desenvolupament motor necessàries, que sol ser sobre els sis mesos. S'assente -amb suport- sense caure cap als costats, manté el cap dret i coordina ulls, mans i boca per mirar l'aliment, agafar-lo i emportar-se'l a la boca. També ha d'haver perdut el reflex d'extrusió, en el qual empeny cap a fora amb la llengua qualsevol cosa que es fique a la boca, de manera instintiva.

Amb aquest mètode s'estimula el desenvolupament psicomotor afavorint la pressió manual, la realització de la pinça (unió del polze amb l'índex) - als sis mesos el nadó agafarà els objectes obrint i tancant la mà sencera, pressió palmar-, la millora la masticació perquè des dels 6-7 ha començat a treballar-la.

També s'accepta menjar més aliments perquè des del principi de l'alimentació complementària se'ls ofereix més varietat d'aliments. Alguns estudis mostren que la incorporació dels aliments sòlids sencers els 6 i 9 mesos s'ha associat a una dieta més variada als 15 mesos i als 7 anys, en comparació a si es fa quan el nadó té més de 10 mesos. Es viu l'alimentació d'una manera més relaxada, nascut recentment no se l'obligat a menjar, aprèn explorant i imitant els altres comensals, el que facilita que s'animen a provar aliments nous que veuen menjar als seus familiars. Ja des de menuts proven diferents sabors i textures.

No tot serà perfecte, com en qualsevol alimentació cal tenir certes nocions bàsiques: formes de preparació i llistat d'aliments que no s'han de donar per evitar risc d’ofegament i mesures de seguretat bàsiques. S'han d'evitar les verdures crues, poma crua, patates de bossa, fruits secs (que no és recomanable fins als 4 anys), aliments arrodonits com pèsols, tomàquet cherry, raïm, panís .... I en general qualsevol aliment que no siguen capaç de xafar amb la llengua i el paladar. La llet no aporta ferro, de manera que amb l'alimentació complementària haurem de cobrir les seues necessitats. També haurem de tenir nocions de nutrició perquè en menut menje tots els dies d'aquests grups d'aliments: verdures, fruites, aliments rics en greix, en ferro i en midó.

Als primerencs que utilitzen aquesta tècnica els sol preocupar si els seus fills estan menjant suficient. Igual que quan pren pit, que no podem calcular quant menja, aquí haurem de deixar al xiquet que menge com vulgue: el nadó naix sabent quan i quant ha de menjar. Al principi explorarà, i poc a poc s'acostumarà als sabors i textures i menjara més. El primer mes podem donar-li una presa de llet abans de menjar perquè no arribe amb molta fam i es frustre si no és tan ràpid per emportar-se el menjar a la boca. La nostra responsabilitat és oferir-varietat i aliments saludables diverses vegades al dia.

Aquesta alimentació no és apta per a tots els casos. No podran alimentar-se d'aquesta manera xiquets amb trastorns neuromusculars, retards en el desenvolupament, lesions cerebrals i altres condicions mèdiques que involucren el procés de tragar. Tampoc per a xiquets que no compleixen els senyals motors de desenvolupament propis dels 6 mesos, com els prematurs o nadons amb certes malalties cròniques.

Hem d’observar al vostre fill, com interacciona amb el menjar, sense pressa, respectant la seva maduresa i necessitats, afrontant l'hora de dinar com una cosa divertida i relaxat.

Si voleu saber més d'aquest mètode d'alimentació, i vos plantegeu fer-lo servir amb els vostres fills vos recomane el llibre "Aprender a comer solo" de Lidia Folgar.