Diabetes: La epidemia del siglo XXI

En los últimos años las cifras de diabéticos tipo II se están disparando junto con la epidemia de la obesidad. Para agravar la situación, estas dos patologías se dan cada vez en personas más jóvenes e incluso niños. Hasta hace poco la diabetes tipo II se daba casi en exclusiva en mayores de 40 años y con los cambios alimentarios que se han producido en los últimos años con la llegada de tantos procesados, la edad de aparición de la patología a descendido de una manera preocupante.

Para que tengamos una mayor idea de que supone, la diabetes es una enfermedad que se caracteriza por tener niveles altos de glucosa ("azúcar") en sangre. Esta hiperglucemia puede deberse a dos causas que son las que nos permiten clasificar a los diabéticos en dos grupos diferenciados: los tipo I y los tipo II.

DIABETES TIPO I: también llamada "diabetes juvenil". Es un trastorno del tipo autoinmune, de origen genético. Sucede cuando deja de funcionar la zona del páncreas encargada de fabricar la insulina. La insulina es la hormona encargada de transportar la glucosa desde la sangre hasta las células del cuerpo, y cuando falta, la glucosa se acumula en la sangre provocando la hiperglucemia que en el paciente se traduce en sensación de hambre, aun comiendo; orinar frecuentemente y producir una orina dulce por la eliminación de la glucosa.

Los diabetes de este grupo suele aparecer en la infancia o adolescencia, y a partir de entonces se convierten en insulinodependientes de por vida, es decir, necesitan sumistrar la insulina que su páncreas no produce a través de inyecciones subcutáneas (son los diabéticos que "se pinchan").

La diabetes tipo I no se puede prevenir y de momento no tiene cura, aunque el tratamiento con insulina ha mejorado mucho permitiendo a las personas que la sufren hacer una vida perfectamente normal si se lleva un buen control de la glucosa.

Los diabéticos tipo I suelen ser personas delgadas.

DIABETES TIPO II: este tipo de diabetes suele aparecer en la edad adulta (ya que cada vez más, se reduce la edad de aparición de la afección) y en este caso el exceso de glucosa en sangre no se debe a un déficit de insulina, sino a la dificultad de las células para captarla y asimilar la glucosa, hablamos de resistencia a la insulina. En una fase inicial suele haber hiperinsulinemia, ya que el páncreas secreta más insulina de la normal en un intento de hacer llegar el exceso de glucosa a su destino, más adelante puede haber un déficit de insulina por agotamiento de las células beta tras mucho tiempo de sobreesfuerzo.

Los diabéticos tipo II se tratan con dieta en las fases iniciales, posteriormente con antidiabéticos orales (pastillas) y en último recurso, si la enfermedad avanza, pueden llegar a necesitar inyectarse insulina.

La diabetes tipo II sí se puede prevenir y se puede curar, suele aparecer en personas con sobrepeso y malos hábitos alimentarios. Solo con dieta equilibrada y la pérdida de unos kilos mejora la resistencia a la insulina, pudiendo pasar de ser una diabetes medicada a una que se controla solo con la dieta sin necesidad de tomar ningún medicamento.

ALIMENTACIÓN CON DIABETES

Un diabético no tiene que comer una comida especial, los tipo I deben llevar una dieta equilibrada igual a la recomendable para el resto de la población, pero eso sí, controlando los alimentos de alto índice glucémico (aquellos que llegan muy rápido a la sangre en forma de glucosa aumentando así el riesgo de hiperglucemia) como son la patata y los cereales no refinados y limitando el aporte de hidratos de carbono de rápida asimilación (dulces y frutas).

Esto no quiere decir que un diabético, tal y como se suele creer, no pueda tomar algún dulce, puede hacerlo siempre que sea de forma ocasional y se encargue de "compensarlo" con la dosis adecuada de insulina.

Es imprescindible que los diabéticos insulinodependientes reciban una adecuada educación diabetológica y nutricional para aprender a controlar las dosis de insulina que corresponden a cada ingesta (1 unidad internacional de insulina cubre 10gr de hidratos de carbono), así como a resolver adecuadamente los cuadros de hipo o hiperglucemia.

Por otra parte, los diabéticos tipo II, también deben llevar una dieta equilibrada, complementándolo con una dieta de pérdida de peso si fuera necesario. Con las mismas precauciones que los tipo I respecto a carbohidratos rápidos y de alto índice glucémico, aunque no necesiten pincharse insulina.

---

En els últims anys les xifres de diabètics tipus II s'estan disparant juntament amb l'epidèmia de l'obesitat. Per agreujar la situació, aquestes dues patologies es donen cada vegada en persones més joves i fins i tot xiquets. Fins fa poc la diabetis tipus II es donava quasi en exclusiva en majors de 40 anys i amb els canvis alimentaris que s'han produït en els últims anys amb l'arribada de tants processats, l'edat d'aparició de la patologia a baixat d'una manera preocupant.

Perquè tinguem una major idea de què suposa, la diabetis és una malaltia que es caracteritza per tenir nivells alts de glucosa ( "sucre") en sang. Aquesta hiperglucèmia pot ser per dos causes que són les que ens permeten classificar els diabètics en dos grups diferenciats: els tipus I i els tipus II.

DIABETIS TIPUS I: també anomenada "diabetis juvenil". És un trastorn del tipus autoimmune, d'origen genètic. Succeeix quan deixa de funcionar la zona del pàncrees encarregada de fabricar la insulina. La insulina és l'hormona encarregada de transportar la glucosa des de la sang fins a les cèl·lules del cos, i quan falta, la glucosa s'acumula a la sang provocant la hiperglucèmia que en el pacient es tradueix en sensació de fam, tot i menjar; orinar freqüentment i produir una orina dolça per l'eliminació de la glucosa.

Els diabetis d'aquest grup sol aparèixer en la infància o adolescència, i a partir de llavors es converteixen en insulinodependents de per vida, és a dir, necessiten administrar la insulina que el seu pàncrees no produeix a través d'injeccions subcutànies (són els diabètics que "es punxen ").

La diabetis tipus I no es pot prevenir i de moment no té cura, encara que el tractament amb insulina ha millorat molt i permet a les persones que la pateixen fer una vida perfectament normal si es porta un bon control de la glucosa.

Els diabètics tipus I solen ser persones primes.

DIABETIS TIPUS II: aquest tipus de diabetis sol aparèixer en l'edat adulta (tot i que cada volta més, es redueix l'edat d'aparició de l'afecció) i en aquest cas l'excés de glucosa en sang no es deu a un dèficit d'insulina , sinó a la dificultat de les cèl·lules per captar-la i assimilar la glucosa, parlem de resistència a la insulina. En una fase inicial sol haver hiperinsulinèmia, ja que el pàncrees secreta més insulina de la normal en un intent de fer arribar l'excés de glucosa al seu destí, més endavant pot haver un dèficit d'insulina per esgotament de les cèl·lules beta després de molt temps d' sobreesforç.

Els diabètics tipus II es tracten amb dieta en les fases inicials, posteriorment amb antidiabètics orals (pastilles) i en últim recurs, si la malaltia avança, poden arribar a necessitar injectar-se insulina.

La diabetis tipus II si es pot prevenir i es pot curar, sol aparèixer en persones amb sobrepès i mals hàbits alimentaris. Només amb dieta equilibrada i la pèrdua d'uns pes millora la resistència a la insulina, podent passar de ser una diabetis medicada a una que es controla només amb la dieta sense necessitat de prendre cap medicament.

ALIMENTACIÓ AMB DIABETES

Un diabètic no ha de fer un menjar especial, els tipus I han de portar una dieta equilibrada igual a la recomanable per a la resta de la població, però això sí, controlant els aliments d'alt índex glucèmic (aquells que arriben molt ràpid a la sang en forma de glucosa augmentant així el risc d'hiperglucèmia) com són la patata i els cereals no refinats i limitant l'aportació d'hidrats de carboni de ràpida assimilació (dolços i fruites).

Això no vol dir que un diabètic, tal com se sol creure, no pugui menjar el seu dolç, pot fer-ho sempre que sigue de forma ocasional i s'encarregue de "compensar-ho" amb la dosi adequada d'insulina.

És imprescindible que els diabètics insulinodependents reben una adequada educació diabetològica i nutricional per aprendre a controlar les dosis d'insulina que corresponen a cada ingesta (1 unitat internacional d'insulina cobreix 10gr d'hidrats de carboni), així com a resoldre adequadament els quadres de hipo o hiperglucèmia.

D'altra banda, els diabètics tipus II, també han de portar una dieta equilibrada, complementant-lo amb una dieta de pèrdua de pes si fos necessari. Amb les mateixes precaucions que els tipus I respecte a carbohidrats ràpids i d'alt índex glucèmic, encara que no necessiten punxar-se insulina.